Unico testigo

Dirección: Peter Weir.
Intérpretes: Harrison Ford, Kelly McGillis, Lukas Haas, Josef Sommer.


John Book (Harrison Ford) es un policía que tiene que infiltrarse en una comunidad amish para proteger a un niño llamado Samuel (Lukas Haas), quien ha sido testigo de un asesinato en la ciudad de Philadelphia.

En su destino Book comenzará a sentirse sentimentalmente atraído por Rachel (Kelly McGillis), la madre del niño.

Esta película sirvió para, una vez más, confirmar el talento del australiano Peter Weir, que ya venía laureado de su país de origen por sus trabajos “Gallipoli” y “El año que vivimos peligrosamente”.
Harrison Ford encarna a John Book, un policía que debe interrogar a un niño amish (espléndidamente interpretado por Lukas Haas) porque ha sido testigo de un asesinato. Cuando el niño le dice que el culpable es un policía de su propio departamento, decide esconderse con el niño y su madre (la bella Kelly McGillis) en el poblado amish en el que ambos viven.

“Único Testigo” destaca sobretodo por su excelente carácter documental, mostrando detalles de la curiosa forma de vida amish, y combina momentos de tensión con otros de menor ritmo pero mayor emotividad, como la escena en la que se oye de fondo la canción What a wonderful world, de Sam Cooke, antológica.
La escena final, transcurrida en el propio poblado, entre John Book y todos los policías corruptos implicados en el asesinato está extraordinariamente desarrollada, mostrando una solidez única en el guión y la dirección, así como cuando el niño señala, con auténtica cara de terror, una foto del culpable, en la propia comisaría, con el consiguiente desconcierto del personaje interpretado por Harrison Ford.

Como curiosidad, destacar que es la primera película de Viggo Mortensen, que aparece brevemente como un integrante de los amish.
Harrison Ford, cansado seguramente de tanto Han Solo e Indiana Jones, apostó sin arriesgar por el cine culto y cuasi-independiente que a Peter Weir tanto le gusta realizar.

Vida y color

España, otoño de 1975. En el barrio de Las Islas, Fede, un chaval de catorce años, emprende a trancas y barrancas la aventura de vivir. Daría lo que fuera por ser uno más de la pandilla del barrio, por convencer a su amiga Sara de que, aun así, no es como ellos y puede confiarle el oscuro secreto que comparte con una chica con síndrome de Down llamada Ramona; lo que fuera, por conseguir que su admirado Javi, el héroe de Las Islas, le llamara por su nombre y le ayudara a crecer rápido. Preferiría estudiar en la escuela del barrio como todos, en vez de tener que ir a los jesuitas por empeño de su madre. Desearía ser valiente para enfrentarse a Richard y su banda; tener habitación propia en vez de tener que compartirla con su abuelo republicano; conseguir el cromo de la calavera; tener tele en color como los ricos del barrio. Mientras nada de esto sucede, los misterios se encadenan en su imaginación sin encontrar respuesta.

CONSENS SOCIAL I COERCIÓ

Consens social

És l'acord i la coincidència d'opinió d'una societat davant d'un problema, una consulta del govern, una llei que es vol aprovar o vetar, és a dir, quan la societat té un mateix punt de vista. També s'entén com el suport de la majoria davant d'una postura del govern

Coerció

Força constrictiva que actua sobre el conjunt o unes parts de la societat per tal d'obligar-la a actuar d'una manera determinad.

Consens Social

El consens social seria una mena d'interiorització psicològica de nomes i valors.

NORMES I INSTITUCIONS

Sempre que parlem de rols i status parlem de normes.Els rols i status són fenòmens normatius.Els rols s´han de complir, i l´status conté una expectativa de cinducta per part dels qui envolten al qui el posseeix.

Les institucions són estructures de normes i sistemes de rols.Per exemple són institucins la família,l´església,el mercat,l´escola,els càrrecs públics,els mitjansde comunicació...

Quan naixem, ens trobem amb un conjunt de normes.No som esclaus de cap norma concreta, però l´home no pot viure sense normes.Els lladres, les sectes, els àngels de l´infern... també segueixen normes.

CONTROL SOCIAL

El control social de la societat es controla a través de les normes, exercides mitjançant rols i distribuïdes en els diferents status dels individus i dels grups.Això és el que (s´anomena control social).

El control social depèn del grau de conformitat que existeix en l´acceptació de la norma, és a dir, de les institucions.

Les institucions socials es mantenen en funcionament gràcies a una sèrie de factors addicionals de dominació i coacció .Sobre uns altres, com són les institucions polítiques, jurídiques, religiosas i econòmiques.Ara bé, la sola imposicó tirànica d´aquestes instiucions coercitives no pot funcionar sense un cert consens social.

El consens social seria una mena d´interiorització psicològica de normes i valors.

En resum, hi ha sempres en to sistema de control social una doble vessant consensual i coercitiva que pot presentar proporcions variables.

Exemple sobre personatge conegut.

Iker Casillas Fernández és un jugador professional de futbol espanyol. Juga a la demarcació de porter i és titular i capità al seu club, el Real Madrid CF. Ha jugat més de 500 partits amb el conjunt blanc, esdevenint el desè jugador que més partits ha disputat. Amb la selecció espanyola també ha assolit la capitania amb més de 100 partits disputats, sent el segon jugador amb més internacionalitats.

Iker Casillas va ser designat com el millor porter del món de 2008 a la classificació que elabora la Federació Internacional d'Història i Estadística del Futbol.

Status.

És el conjunt de drets i honors que un individu posseeix en el marc de la seva societat. En el llenguatge corrent parlem de prestigi, dignitat, categoria..., si bé a vegades aquests termes no són exactes.

Per exemple, un professor de filosofia té un status determintat dins de l'institut. Aquests estatus li dóna dret a un sou i a un tracte respectuós per part dels seus alumnes i col.legues. Ara bé, el seu prestigi pot ser nul, ser un poca-solta i no tenir cap mena de categoria filosòfica.
Per tant, quan parlem d'status ens referim al que podem esperar del compartament dels altres davant d'un determinat rol.
Evidentment, només podem esperar un determinat comportament per part dels altres si aquests són conscients del nostre status. Per això un status s'ha de comunicar, s'ha de donar a conèixer. L'status es comunica amb la forma de vestir, amb la forma de parlar, amb la forma de moure's, amb determinats tics, amb l'ostentació (o no) de determinats béns...

El Rol és l'aspecte dinàmic de la posició i l'status és l'aspecte estàtic. (Ser un alumne d'un institut, és tenir un status determinat, mentre que "estudiar, fer exercicis" és exercir el rol corresponent).

ROL.

És el conjunt d'activitats que fa una determinada persona dins la societat.

-Un rol comporta deures.
-Cada persona tenim varis rols a la vegada.
-Pot haver incompatibilitat entre rols. Pot comportar conflictes personals.

Uns exemples de rols serien els de pare o el de bomber.

El pare te unes obligacions que consisteixen en tutelar els fills, jugar amb ells, renyar-los quan fan alguna cosa malament, alimentar-los, educar-los, etc.

El bomber també té unes obligacions, però totalment diferents. Ha d'estar preparat unes hores determinades (de vegades fins i tot un dia sencer) per si truquen que hi ha hagut un incendi, ha d'estar preparat físicament i per tant ha d'entrenar unes hores diàries, no pot beure alcohol mentre està de servei, etc.

Què és ètica?

L'ètica, com a doctrina, és una branca de la filosofia que estudia la naturalesa del que es considera bo, adequat o moralment correcte. L'estudi de l'ètica està subdividit en diferents temes, entre els quals destaquen: la teoria del valor, la metaètica, la teoria de la conducta i l'ètica aplicada. El dilema sobre com s'ha d'actuar sorgeix per l'existència de la llibertat de l'ésser humà, a diferència dels animals que només actuen per instint i responent a estímuls, tot i que alguns filòsofs i biòlegs creuen que hi ha una continuïtat evolutiva entre els animals i els humans que difumina aquesta separació taxativa també en l'àmbit de l'ètica.

Què són els grups socials?

Un grup social és un conjunt de persones que mantenen una relació social més o menys estable, amb punts d'unió entre ells i normes internes que estableixen diferents rols i conductes acceptables. El grup es defineix de forma conscient o no amb una identitat comuna que el diferencia d'altres grups, tot i que una mateixa persona sol formar part de diferents grups alhora.

In-Group & Out-Group

In-Group; vol dir que estas o pots estar dins d'un grup social.
Out-Group; vol dir que estas fora del grup social o que no en pertanys a cap.

Exemples pràctics de grups socials

Companys de classe; entren a la mateixa hora a l'institut, estan a la mateixa classe, fan les mateixes assignatures, tenen els mateixos professors, fan els exàmens els mateixos dies, etc.

Un equip de futbol; Porta la mateixa camiseta, entrenen els mateixos dies, juguen al mateix camp, tenen el mateix entrenador, etc.

Una família; Viuen a la mateixa casa, mengen a la mateixa taula, tenen les mateixes costums, van amb el mateix cotxe, etc.

Una secta; Es reuneixen al mateix lloc, tenen els mateixos pensaments, els hi agrada fer les mateixes coses, van al lloc de reunió a les mateixes hores, etc.